Recordant l’u d’octubre

Ara just fa un any, el poble de Catalunya, en un exercici de dignitat col·lectiva que va fer la volta al món, va organitzar-se pacíficament i democràtica i va portar urnes arreu del país. També a Cardedeu, on vam votar i vam guanyar.

D’aquelles urnes en sorgí un mandat i un camí. El mandat, clarament, diu que a Catalunya hi ha dos milions de ciutadanes i ciutadans que volen que el nostre país esdevingui un nou Estat. Si algú dubta dels resultats que convoqui un nou referèndum, aquest cop sense repressió ni porres, i ens contem de nou. Als catalans no ens fan gens de por les urnes. És votant que els països civilitzats i democràtics del segle XXI fan, dia a dia, el seu camí.

I si el mandat és clar, on som? Som fent el camí per assolir-lo. La república es va declarar el passat 27 d’octubre però és ben evident que a hores d’ara, amb presos, exiliats i un 155 que encara cueja, estem lluny de tenir les eines i els reconeixements necessaris per considerar-nos Estat. Aquest és doncs el nostre camí: persistir, des de totes les institucions, des de totes les organitzacions civils i polítiques del país, i treballar cada dia incansablement per fer efectiu aquest mandat.

No caurem en el parany d’aquest Estat que vol que el debat sigui la repressió. Tenim presos polítics i exiliats, i cada dia exigirem a Espanya i a la comunitat internacional la fi d’aquest ignominiós segrest polític, però aquesta reivindicació no farà desviar-nos del camí cap a fer efectiva la República Catalana.

 

Jordis, Josep, Oriol, Jordi, Dolors, Carme, Raül, Quim i companys exiliats, us volem a casa! Us volem lliures!

Be the first to comment on "Recordant l’u d’octubre"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*