165 Enric Olivé

165 enric olivé PA250179

El NAS núm. 165 – novembre 2016 –

Enric Olivé: “M’agradaria que quedés que he estat rigorós, encertat i just”

Com Alcalde diu que és assequible i belluga menys fils dels que pugui semblar perquè són tot l’equip que treballa colze a colze

FITXA:

Nom complert: Enric Olivé i Manté.
Color: verd
Lloc: La torre del Moro, un dia els conquerirem.
Un personatge de còmic: Ot.
Personatge històric: Filípides
Cardedeu en un títol: Cardedeu en bici i a peu, perquè m’ho crec tant!
Un tret característic: no sap dir la r, és divertit fer-li dir Esquerra Republicana de Cardedeu.

Núria Aymerich

L’Enric Olivé va néixer a Cardedeu el 1965. És llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (UB), màster en dret tributari (INESE) i format en altres temes específics del dret pel Col•legi d’Advocats de Barcelona.

Ens hem trobat al seu despatx i hem anat fent conversa, agradable i distesa, sobre la seva feina com Alcalde.

Com és que decideixes acceptar ser cap de llista?

Fa gairebé dos anys i mig que vaig prendre aquesta decisió. Quan em vaig presentar públicament ja vaig explicar per què. Era un moment de país i tenia la sensació que havien de passar coses i que volia estar a la partida i que volia empènyer-les. El primer salt al ring. Després, ser cap de llista, és perquè t’hi van engrescant, seduint, t’ho proposen…

Un dels motius és perquè ets cardedeuenc de tota la vida?

Sí, evidentment, segur que darrera hi ha un càlcul de probabilitat d’èxit, clar, volem guanyar. Buscar algú conegut, de Cardedeu de tota la vida, que sigui professional i ves a saber, potser esgarrapes algun vot convergent!

I has pogut fer país des de l’alcaldia?

Sí, però ara dóna la sensació que t’has de bellugar una mica poc. Les estelades, pintar murs i fer mil coses d’aquestes que en aquell moment feien bullir l’olla, que calien fer abans, ja no cal, ara menys. Aquesta fase ja està feta i ara estem a l’expectativa, quan haguem de desobeir ho farem una sola vegada… Bé, com explicava en l’últim Ple ja estem pagant els tributs a l’Agència  Tributària Catalana, i també creant xarxa amb alcaldesses i alcaldes d’altres municipis…

Com alcalde, la teva manera de fer, el que tu penses, influeix en el dia a dia de l’ajuntament?

Crec que no, ho tenim molt repartit i molt consensuat. La gent potser creu que bellugo algun fil més del que bellugo, però a nivell intern, dins del grup, no hi ha cap veu més alta que l’altra.

A les entitats, els ciutadans en general, ens agrada que vingui l’alcalde als nostres actes, que ens saludi quan anem pel carrer…

Cert. M’hi trobo. I em costa, primer perquè sóc una mica vergonyós, més del que sembla. I l’altre perquè m’agrada compartir, no per quedar bé, sinó perquè ho sento. En un acte de cultura, per exemple, dic: “Marta, agafa tu el micro”. I m’agrada molt delegar perquè sigui compartit, consensuat i col•lectiu… però després veig que és cert, que la gent que et rep li agrada que sigui l’alcalde.

Em va passar que a l’Aula de Cultura feien un obsequi als iniciadors amb un llibre de la Montserrat Roig i em van dir que el signés i jo vaig dir: “Jo? Però si no sóc ningú jo! Ni tan sols hi era quan van començar! Si van fer una feina quan jo no hi era…” I després vaig veure que m’havia equivocat. Algú em va dir: “No ets tu, és l’alcalde”. I ho vaig entendre. Em costa, però. No és l’Enric Olivé, és l’alcalde. Jo encara no m’hi veig.

Així, com ho portes?

No ho porto malament. No pateixo. Segons a quin lloc vas, algú et saluda i no saps qui és, però has de tornar la salutació, estar pendent…  

I amb la família?

Bé. Recullo les filles, pujo a sopar, tot i que a vegades arrenco però no l’acabo… Però procuro que dinars i sopars reservar-los per estar a casa.

Veig que a La Vila diu que els divendres el ciutadà et pot trucar per parlar amb tu…

Un tema discutit, discutit per mi, perquè jo sempre estic obert a rebre les trucades. No em cal dir “els divendres”.

I et truquen?

Em truquen quan surt La Vila i la gent ho llegeix, quan ja fa temps que ha sortit, ni una.

I que et demanen?

Un banc per l’avi davant del CAP, brutícia fora del contenidor…  de fet, em demanen el que realment preocupa al ciutadà, un arbre que s’ha de podar…  Les coses més mundanes són les que preocupen, no tant els grans projectes.

Teniu majoria, això vol dir que aixequeu la mà i tot s’aprova. Per exemple a l’últim Ple en una hora vau aprovar les taxes, sense cap oposició…

Genera un doble problema, un és que potser hi ha una manca d’exigència personal, que potser et penses que no et cal treballar-ho tant perquè ja ho tens aprovat. Però s’intenta no pensar, no sé, jo no penso conscientment que les coses les aprovarem perquè tenim majoria. Ens ho recorden en el Ple, sobretot el Jordi i la Calamanda, però en el procés de preparació, jo no tinc la sensació que es treballi pensant així. Sempre intento acostar-me a l’oposició, i si això m’ho critiquen, jo també els hauria de criticar que tampoc els he trobat aquí demanant-m’ho o fent-me una proposta…

És una escenificació així el que passa al Ple? L’oposició ha de fer el seu paper d’estar en contra…?

No, no. Però el que passa al Ple ja s’ha parlat a la Comissió Informativa una setmana abans.

I aleshores per què es fa el Ple?

A la informativa és més distès, hi ha torns de paraula diferents, potser hi ha un tècnic de la casa explicant l’expedient…, la mecànica és diferent.

La política es couria aquí, a les Comissions Informatives?

Sí, sí, exacte, i si hi ha una modificació a fer, que a vegades n’hi ha, doncs es fa abans de passar-ho al Ple.

I l’oposició fa modificacions?

I tant! En les últimes ordenances, el PSC va fer unes aportacions que es van incloure en les definitives que es van portar al Ple.

Com et definiries com alcalde?

Accessible. Segurament més del que sembla, perquè no sé si tinc un posat de distret a vegades, però sóc accessible. Si no m’aturen, és perquè no volen. Sóc accessible.

I com a cap d’aquest Govern?

Aprenent-ne. No es neix sabent ser alcalde, has de tenir un gran ventall de competències, i és tan llarg que hi ha coses que no arribo, i sempre estic aprenent. A vegades espero que arribi el moment que ja en sàpiga prou però ara, encara estic aprenent.

Un alcalde ha de conèixer tots els temes?

El funcionament orgànic, què passa i cap a on anem, sí.

Si algú t’atura i et pregunta alguna cosa d’esports?

Ah! No! Tinc companys molt brillants en les seves matèries, així que si em pregunten els diré que vagin a ells que els ho explicaran molt millor i molt més enriquidor.

Tens una llibreta?

Tinc una llibratassa! I la tinc plena de papers a dins. Com advocat també la feia servir, però cal ser molt endreçat per tenir llibreta…

Això vol dir que no ets molt tecnològic?

No, no ho sóc.

Però t’he vist a les xarxes…

M’has vist al twitter i ara no gaire, perquè no sé quin perfil sóc. M’he perdut una mica.

No hi ha twitter d’alcalde?

No, no n’hi ha. I a vegades parlo com alcalde i d’altres com Enric i clar, algú pot no entendre-ho. Així que no parlo gaire.

Què t’agradaria deixar escrit en el llibre de la història en el que entres com Alcalde?

No m’ho he plantejat així, però m’agradaria que quedés que he estat rigorós, encertat i just.

I per Cardedeu, que suposarà que hagis estat Alcalde?

De projectes en tenim molts, segurament les finances no podran amb tots. La Tèxtil Rase i els parcs, arranjar els Pinetons que començarà a la primavera, la “no piscina” deixar-la vestida, a la zona del Pompeu fer una guingueta on puguis prendre un cafè, a més d’un espai lúdic… el Casino (riu), el CEM recuperar-lo i que funcioni…

El tema del CEM és…

Una patata.

Ser advocat et serveix per aquest tipus de qüestions més legals?

Si, si, si, em serveix. El secretari és molt bo i m’ajuda a entendre, però la formació ajuda a estructurar.

Ara que parles del Secretari, diuen que qui mana en un ajuntament és el Secretari i Intervenció.

Això és una mica cert. Tenen molt a dir, perquè són els que fan complir. Però fixa’t, nosaltres hem començat a desobeir una mica, ho hem fet pagant els impostos a l’Agència Tributària Catalana, això no és “legal” i ho fem sota la nostra responsabilitat. Però sí que manen, però manen sobretot si els que governen són desmanegats. Així que quan elaborem el projecte…

Però quan entreu no en sabeu…

T’has de deixar acompanyar, el Secretari a mi m’ha ensenyat molt.

Feta la llei feta la trampa. Trobeu la trampa?

No, no és això. Fent-t’ho bé. Has de fer bé els processos. A vegades és feixuc, però s’arriba.

Va, parlem d’El Casino. El teu paper ha estat important.

En intentar. Ara fa uns mesos que estem aturadets. Vam intentar aproximar propietaris amb una entitat i els ocupants. Se n’està parlant.

No està mort el tema?

No. S’està parlant. Però arribat a aquest punt, no he volgut entrar més. No vull depassar les meves responsabilitats.

Però, i si es fan mal? diuen que l’edifici té aluminosi…

Aquesta és la segona derivada. Sí, fa patir.

Tu series responsable?

Sí. Jo i el regidor d’Urbanisme. Hem demanat accedir a la finca per poder veure com està per dins. La propietat ens han donat permís i ara estem esperant que ens el donin els ocupants. Per fora ja ho han mirat els tècnics i diuen que no pinta bé. Sinó ens ho permeten, doncs haurem de demanar-ho.

Si es fa una festa oberta al públic, cal demanar permís?

Si.

I el demanen?

No.

I doncs, podríeu anar i dir…

Clausureu, sí. Però si trobes dues-centes persones en una festa i envies la policia, el desallotjament primer seria impossible i segon sortiríem tots trasquilats. Però ara no estem en aquest punt. Això podia ser fa quatre anys. Ara estem en un altre punt. Tot té la seva maduració, va lent però va fent.

Ho deixaràs resolt?

Això espero. Perquè si queda resolt, serà bo per a tots. També pels ocupants. El tema està encara als jutjats, la propietat pot recuperar-ho per una sentència judicial sinó arribem abans a un acord. Això pot acabar bé o malament, i jo espero que bé.

Tornem a la gestió com Alcalde. Què ha estat per a tu el més difícil?

(silenci) Res, cap cosa més que altres.

Quan temps fa que estàs a ERC?

No hi sóc, jo estic com a independent. Evito anar als actes de partit perquè no…

Però hi eres al del Tardà…

Ah! Sí, als de Cardedeu hi vaig a tots! És clar! Sóc agraït. Absolutament agraït. Sense ERC no hi seria aquí!

I dins la política de manera activa, quan temps fa que hi ets?

No massa, una mani i algun acte polític i poca cosa més. A l’assemblea local feia temps que hi anava. Havia estat a les llistes fa 8 anys…

I com hi arribes?

Un dia estava a la plaça, parles, t’integres amb un grup de gent…

La gent d’ERC sou molt “colla”?

És gent molt diversa. No dinem ni sopem cap dia junts, almenys jo. Potser ens trobem algun cop, compartim una cervesa, però no.

T’has sorgit amics de sota les pedres?

No, no. Ni un.

Segur?

Segur! I estic molt content, penso que com a país és una cosa que està canviant. No he notat que ningú s’hagi aproximat per un interès personal. T’ho dic de veritat. No. Zero. I això em preocupava perquè vull ser molt rigorós en aquest tema, i no he hagut de fer cap cara rara. Amb això Cardedeu és net absolutament.

I enemics?

Això suposo que sí. Algú que he pensat que es preocupava per un tema personal i no global i he hagut de dir-li que el poble està per damunt d’aquest problema que tenia ell…

Has perdut amics?

No.

Segueixes essent tu? Has canviat?

Jo crec que no. Una mica més trafegat i quedo malament a tot arreu. Abans que tanquin ja marxo. Sóc el primer de marxar. Això és…

Sé que tens cert sentit de l’humor, així com subtil… El pots exercir com Alcalde o l’has de reprimir?

No! Què va! Entre nosaltres tenim codis interns i ja ens entenem. Hem d’intentar-nos-ho passar molt bé.

Teniu temps de passar-ho bé amb el dia a dia?

I tant. Clar que ens preocupen temes i estem molt engrescats en la feina, i les coses que afecten a la gent encara més. Però estem cohesionats i ens ho passem bé.

ERC i CUP, com va?

No sé com acabarà, les coses duren el que duren, però ara està molt i molt bé. Estem en pressupostos i tot va molt bé. I fem trobades, i haurem de retallar i ens posarem d’acord. Molt.

Parla’m de l’oposició.

CiU… pels sortints és un mal paper, perquè com pots dir que no es fan coses que no vas fer tu quan podies? El Jordi… sap el que diu però no saps per on et sortirà. El PSC, amb en Quesada tenim grans converses, en Gelada no ve gaire… La columna d’en Pujadas d’aquest mes en El NAS… ja li he fet bronca!

Quin missatge enviaries als cardedeuencs?

Que viure aquí és un luxe. Hi haurà la Tèxtil, els parcs, la gent podrà anar en bicicleta, passejar tranquil. Els hi diria que aprofitin perquè estem en un poble envejable. No sé com podrem mantenir aquesta particularitat perquè no tenim diners, n’haurem de saber molt o haurà un moment en què no arribarem a tot, com asfaltar tots els carrers, perquè no hi ha diners, i s’haurà de fer una previsió que potser anirà en detriment de l’escola de música, que és molt fort dir-ho, però és una despesa ordinària de l’ajuntament i no hi ha diners per a tot perquè rebem diners de l’IBI i poca cosa més. En el futur no sé com serà, però seguirem sent punters de la vida associativa, cultural, de la recollida de la brossa porta a porta…

Vols explicar alguna cosa que no t’hagi preguntat?

I ha un tema de comunicació i que potser va lligat amb la majoria absoluta. El fet de saber que ho tens folgat i que ho tiraràs endavant i que ens ho creiem, pot fer que, a vegades, no ho expliquem com Déu mana, i et sap greu perquè veus que un projecte ben explicat és exitós i un de no, és un desastre, i el projecte és el mateix. Per exemple, la idea del barri de Can Serra, fer la súper illa, és millorable, en podem parlar dels canvis de direcció, però com a idea està molt bé. Ara bé, mal explicat és un desastre però ben explicat és un actiu important.  Intentarem fer un esforç per comunicar més les coses. Ho expliquem en les àgores però venen els afins, i cal explicar-ho a més gent.

Be the first to comment on "165 Enric Olivé"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*