162 Núria Hernández

162 núria hernández P6160010

El NAS núm. 162 – juliol 2016 –

Núria Hernández: “Volem donar recursos perquè les persones siguin autosuficients per trobar feina”

És la Regidora de Formació i Ocupació i també de Desenvolupament econòmic i local i mira de treballar amb les dues de manera transversal i coordinadament per crear sinèrgies entre treballadors i empreses

FITXA:

Nom complert: Núria Hernández i Gil
Color: verd i vermell
Lloc: qualsevol lloc de muntanya a primera hora del matí o última de la tarda
Personatge de còmic: Ot el bruixot
Personatge històric: Neus Català, una dona molt independent que segueix els seus ideals contra tot pronòstic.
Cardedeu en un títol: “Cardedeu, poble tranquil” , el concepte “Cittaslow”
Un tret característic: parla sovint en primera persona, es posa a la pell.

Núria Aymerich

He quedat amb la Núria Hernández a l’Ajuntament. El seu despatx m’ha encantat, un racó petit i amagat, amb molta llum, a la primera planta. Hi has d’anar expressament, no val allò de “passava per aquí…”.
Va néixer a Tarragona l’any 1972. És llicenciada en psicologia però m’assegura que no se sent per a res psicòloga. Ha treballat a Barberà del Vallès en els darrers 8 anys com a tècnica en projectes de dinamització econòmica i desenvolupament local, relacionat amb les àrees de ciutadania (ocupació, orientació i formació), empresariat, turisme i comunicació. També ha coordinat projectes transversals europeus.

Has estat tècnica i ara regidora, com et sents?

Com a tècnica tenia molt poder de decisió, i els regidors eren invisibles, hi havia una gerència, és clar, però teníem molta autonomia i molta responsabilitat però estàvem molt arropats. Com a regidora és molt diferent. A mi m’agrada executar, així que he hagut de fer un esforç per fer estratègia i no posar-me a treballar. Com a regidora veus què passa a totes les àrees, mentre que com a tècnica no tenia aquesta visió tan global. Pots establir relacions amb les altres àrees. Conec la feina del tècnic, conec com són les coses i respecto molt la feina que fan…
Però això també té l’altra banda, com que has estat de tècnica pots tenir una manera de fer diferent, ser molt exigent…
A la Casa tenim molt bons tècnics. Potser t’ho haurien de dir ells si els exigeixo molt o no. Però crec que els entenc, i en tot cas miro de conduir-los en aquesta visió estratègica…

I què t’agrada més, regidora o tècnica?

Depèn de l’ajuntament on estiguis i de moltes coses. Però jo entenc la meva feina de regidora com una experiència, de quatre anys i prou. És una oportunitat per aprendre, per posar-te a prova, però és molt més fàcil la feina de tècnica.

Quan arribes a Cardedeu?

Fa 20 anys que estic vinculada a Cardedeu. Visc a Llinars del Vallès des de fa uns 12 anys, però tota la nostra vida la fem aquí. Sempre hem estat vinculats a Cardedeu. Tot passa aquí i vaig a dormir allà. M’agradaria molt venir a viure aquí. Vam trobar una oportunitat a Llinars i la vam aprofitar, però volíem viure a Cardedeu i ara ens adonem que tota la vida social la fem aquí i per tant seria més còmode viure aquí.

I a ERC?

M’ho van proposar, hi havia un projecte interessant, una gent interessant i vaig pensar que podia oferir el meu bagatge i em va engrescar molt. Ho volia compatibilitzar amb la meva feina però no he pogut, a més també estic al Consell Comarcal. M’ho prenc com un projecte de vida.

Portes la Regidoria de Formació i Ocupació. Amb quins punts febles t’has trobat.

Les regidories que porto són tres grans potes: La Mongia, el Museu i el CSETC. I el que em va sobtar més, i és un repte, és que aquestes àrees treballin tan separades. També hi ha la dificultat geogràfica, cadascun ubicat en un lloc molt diferent. Cadascú treballa molt en el seu espai, amb els seus projectes, però no transversalment. Seria desitjable que poguessin ubicar-se en el mateix edifici, però això ara no és possible. Així que hem de mirar la manera que ho puguin fer. Generar projectes que facin necessari aquesta coordinació.

Ara a Cardedeu hi ha més de mil persones a l’atur. Com doneu resposta a aquesta gent?

Des de la regidoria donem recursos perquè les persones siguin autosuficients per trobar feina. Nosaltres no busquem feina a la gent, sinó que els donem recursos perquè puguin trobar-la. Millorar els seus punts febles, per exemple, ajudar-los a millorar les seves competències digitals si cal. Es fan tallers, càpsules formatives, orientació… És cert que hi ha qui va a la Mongia a dir que està buscant feina i ja està, és a dir, no hi torna més.

Dius donar-los recursos com càpsules formatives, per exemple?

Per exemple, com fer un currículum novedós, com fer un anàlisi per competències per fer aflorar allò amb el que ets bo, com resoldre una entrevista per competències… Formacions molt curtes amb la finalitat de resoldre una necessitat concreta.

Quins projectes tens per aquesta regidoria?

Reforçar la transversalitat, impulsar un projecte que tracti la transició de l’escola al treball. Quan els joves acaben la formació reglada es troben en un moment que no saben què fer amb la seva vida, aquest salt de la formació reglada al món laboral, és necessari guiar-los cap a un PTT o cap a un grau… Es fa un grup de treball on, des de La Mongia, Joventut, Serveis Socials, CSETC, Educació.. cadascú des de la seva visió, treballen de forma més coordinada: què podem oferir-los des de l’Ajuntament? com podem ajudar-los…?

M’estàs parlant només de joves…?

Ens interessen joves. I el problema sovint és que ens arribin aquests joves que queden perduts. Costa que arribin. Tenim projectes que podrien ser interessants per a ells, joves que potser han abandonat un grau, o no han pogut entrar en el grau que volien, o han acabat la secundària i no continuen estudiant però tampoc troben feina… i es perden, es queden penjats en algun lloc, malgrat que, abans que surtin de l’Institut, se’ls ha orientat i informat de tots els recursos que té el municipi… Però després, hi ha joves que es perden.

I la gent majors de 45 anys, també és un col·lectiu difícil d’inserir…

Els projectes estan pensats per als joves, de formació i de treball. Es formen en una àrea concreta i fan pràctiques a l’empresa. Ara bé, aquest any hem demanat una subvenció a la Diputació per fer uns mapes funcionals, és a dir, per saber quines competències es demanen al nostre territori, i també hem demanat al Consell Comarcal que ens digui quina formació és la que té més possibilitats de trobar feina, i a partir d’aquest resultats i del seu anàlisi, dissenyar un projecte concret per aquest col·lectiu més gran de 40 o 45 anys.
Per exemple, podria ser una formació ocupacional en què hi ha una part més pràctica en una empresa i que hi hagi bonificació per a l’empresa perquè li surti més econòmic contractar-les encara que sigui dos mesos, perquè el que diu la gent és “jo vull que l’empresa almenys em conegui, però no tinc l’oportunitat”. Doncs així seria una manera que l’empresa conegués la persona.

Això podrà ser pel setembre?

La regidoria està molt condicionada per les subvencions. Primer l’estudi, l’anàlisi i després que surti la subvenció, és a dir, al calendari de les subvencions. Espero que sigui en menys d’un any. Però és un calendari que no gestiona l’ajuntament, sinó la Generalitat. Ara bé, quan surti, nosaltres ja tindrem l’estudi i l’anàlisi fet i podrem concretar la demanda.

Algun altre projecte?

Treballar de forma més coordinada. Hi ha oferta formativa des d’altres regidories. Jo com a ciutadà tan me fa si el curs me l’ofereix Formació i Ocupació o Educació o Cultura… perquè el que a mi m’interessa és fer aquell o l’altre curs. Des de l’Ajuntament hem de donar tota la informació global, tenir clar què oferim, què cal oferir o i fins i tot veure què pot ser que es pugui eliminar.

Desenvolupament econòmic i local. Li heu canviat el nom, abans era Promoció Econòmica.

És el nom que li ha posat la Diputació, que s’utilitza a molts municipis. Com aprofitar els recursos que tinc per promoure l’ocupació, el desenvolupament de les empreses. El que tu fas repercuteix en l’altre.

Quin objectiu t’has plantejat?

Per la grandària que té Cardedeu, no hi ha grans empreses, i tenim polígons desactualitzats. Aquestes dificultats són difícils de resoldre. A mi és el que més m’ha sorprès, és la des actualització dels polígons. I la dificultat en resoldre-ho és perquè calen grans inversions. Hem de pensar com podem ser més atractius perquè vinguin empreses.
I també necessito saber quin tipus d’empreses tenim. S’ha fet un cens de totes les empreses, establiments comercials, etc. i s’ha fet una fotografia que ens permet saber què tenim, no només l’ajuntament, sinó tothom. Per exemple, si vull muntar una empresa, podré veure què s’està fent ja. Aviat hi haurà la versió pública. Un cop fet això, podrem veure com podem aprofitar les empreses que tenim per endegar projectes.

Vols dir que fins que no tinguis la fotografia els projectes estan…?

No, no. T’he dit amb les dificultats que m’he trobat. Ara sabem aquesta informació i a més hem demanat al Consell Comarcal que ens doni més informació de les empreses que hi ha al municipi. És una manera més de saber què tenim. Desenvolupament és parlar amb les empreses, amb els comerços… fer accions per promoure el comerç de proximitat…

Per exemple…?

Estem en un moment de conjuntura difícil. El que passa aquí passa també a d’altres municipis, parlo amb La Garriga, amb d’altres llocs… estan igual. El que nosaltres podem oferir-los, vaja, el que tu venguis o no depèn de molts factors i jo el que puc fer és facilitar-te més formació, o crear sinèrgies, com pots aprofitar que hi ha un esdeveniment al poble perquè tu puguis donar-te a conèixer, o com puc donar-te suport quan tu organitzes una activitat, o quan hi ha activitats des del Museu….
Som un poble que el nostre passat és d’un poble d’estiueig. Un lloc tranquil on la gent venia a descansar. Els comerciants també s’ho han de creure. Han de vendre determinats productes que els facin singulars. Els esdeveniments que passen a nivell de patrimoni, des del Museu, doncs que s’aprofitin.

Jo crec que les botigues locals estan condemnades a desaparèixer amb les vendes per internet, que quedaran només els centres comercials. Tu què penses?

Jo crec que som un poble mediterrani, que a la gent ens agrada sortir, passejar, entrar a una botiga i que ens assessorin, que ens ajudin a escollir un producte o altre… i això no ho dóna internet. I quan tens un poble amb un espai comercial per passejar, doncs és molt agradable. Ara bé, si el producte que vens és molt més car potser sí que compraré per internet, així que tu has de mirar de ser singular, que ofereixes una experiència que atraurà al client i que no ho trobaran a internet.

Parlem del CSETC (Centre de Suport Empresarial i Tecnològic de Cardedeu). És orientat només a l’empresa, no?

No, no, no, què va, fa empresa, treballa amb fires, comerços, mercat municipal…

Després de quatre anys, quina valoració feu?

Va començar essent un espai on allotjar empreses, hi ha 7 despatxos amb centralització de serveis perquè algú que comenci ho pugui fer de manera més econòmica. I s’ha convertit en molt més: assessorament a l’empresa, a l’emprenedor… I l’emprenedor ho valora perquè no només troba un tècnic, sinó que té servei d’assessorament jurídic puntual, assessoraments de màrqueting puntual… s’està oferint un servei de molta qualitat. La gent que està allotjada no volen marxar perquè se senten molt acompanyades, que se’ls dóna la mà en tot el seu procés d’endegar el negoci: tràmits, gestions, orientacions…
La valoració és molt positiva i és un centre que són capaços de trobar fons de finançament per realitzar projectes i això també està molt bé.

Parlem del Museu.

Sempre ha estat vinculat a Cultura, però ho hem posat aquí dins perquè veiem un potencial, volem desenvolupament local amb motors que ens fan diferents: la cultura, la proximitat a la natura, i aquest patrimoni, aquest passat noucentista. Hem de ser capaços de fer una jornada com les escenes d’estiueig, estan molt bé però jo no vull que passi només al Museu, sinó que s’estengui al carrer de manera que, per exemple, els comerciants s’engalanin perquè estan de festa i així puguin vendre més. I aquest valor sigui singular.

El Museu està molt ben posicionat

És gent que treballa amb molta passió, fan molta feina amb les escoles, donen a conèixer el patrimoni, rutes Raspall…
El que et deia. Posar-ho a desenvolupament local perquè com podem aprofitar aquest potencial per explicar a la gent que som diferents perquè atragui gent que vinguin a passejar per aquí, aquesta experiència diferent… Ara estem treballant amb la gent de la Roca Village, amb l’oficina de turisme en què treballen nois molt joves, tots estrangers, que van fer dues sessions. Van conèixer el Museu, els vam passejar i els va encantar, els va agradar molt…

Venen turistes a Cardedeu?

Venen molt pocs, gairebé per error. Però estem treballant per donar a conèixer el nostre potencial a La Roca. No parlo de turista estranger, sinó de gent que ve a Cardedeu perquè el municipi té una bona oferta: rutes, passeig en bicicleta, botigues…

Les unions de botiguers… ara n’hi ha més d’una, no?

No, segueix la UBC i ara a més hi ha dues associacions de restauració. Crec que, que estiguin separats és bo perquè tenen interessos separats, els restauradors tenen unes dinàmiques diferents. Fins ara hi havia un poti poti de tot junt.
La Unió de botiguers ara té moltes ganes de fer coses però no es troba una junta prou sòlida, al final falta temps…. Perquè el comerciant, el seu principal objectiu, és que el seu negoci funcioni, i vol establir unes dinàmiques però tenir aquesta visió de conjunt de vegades no li resulta fàcil perquè no té temps. Nosaltres volem ajudar-los perquè puguin tenir allò que volen, que pel seu carrer passin coses. Com poder fer perquè hi hagi referents d’un carrer. Perquè potser no cal una gran associació de botiguers, sinó que siguin importants les zones, uns eixos comercials que puguem visualitzar… Tu vas al Passeig de Gràcia i veus clarament que, tal com està distribuït el carrer, el paviment, etc., tu veus que allò és una zona comercial. Doncs nosaltres, un poble petit com el nostre, podem tenir un eix comercial, com tenim l’avinguda Mare de Déu del Pilar, amb la senyalització, amb el paviment, un altre el carrer Dr. Klein, o al barri de Poble Sec…

De fet, ara hi ha més vida comercial allà, el centre s’està morint

Nosaltres hi ha coses que com institució pública no podem resoldre. Si tu ets un privat i poses un local amb un lloguer molt car, doncs no podem fer res.

Però abans no podies obrir segons quin negoci al barri del centre.

Sí, cert, abans hi havia una normativa que l’anterior mandat va derogar perquè van pensar que, abans que no hi hagi res, que s’ho quedi un banc. El desitjable és que hi hagués continuïtat, que passegis per un carrer… Com la Roca Village. Ells simulen el que nosaltres podem tenir aquí. Una botiga al costat de l’altre sense que passin cotxes.
Per exemple. Dinàmiques amb restauradors i empreses relacionades amb el lleure. Hi ha una web que permet comercialitzar paquets turístics, podria ser que veiessis què passa a Cardedeu i t’oferissin una sortida en globus que després et porta a un restaurant d’aquí, tu pagues tot com un paquet però s’han posat d’acord més d’un establiment per oferir-lo com atractiu. Jo vinc aquí amb la família i m’ofereixen tota una sèrie d’activitats que m’engresquen i m’apunto.

Vols afegir alguna cosa?

L’agroecologia! Cardedeu és un poble amb qualitat de vida. La gent rica que venia a estiuejar aquí, buscava qualitat de vida, vida social, bona aigua, bons aires… Avui a més podem anar caminant als llocs, a més de la vida social, cultural… És una manera de viure. Tens el productor aquí mateix. Així que l’únic que hem fet és aprofitar el que ja passava a Cardedeu, pel tipus de territori que tenim i hem ofert una plataforma perquè puguin oferir el seu mercat de proximitat…

I d’aquí a quatre anys?

Ser regidora és un acte de generositat, cedeixes el teu temps, la teva vida familiar… Cedeixes molt, però és també molt bonic. Però quatre anys

Be the first to comment on "162 Núria Hernández"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*