161 Rafel Caballeria

161 govern de tu a tu rafel caballeria P5270003

El NAS núm. 161 – juny 2016 –

Rafel Caballeria: “Forma part de la nostra manera de pensar: ser una administració participativa, col·laborativa i transparent”

Regidor de Desenvolupament de l’organització i transparència, d’Esports i 4rt Tinent d’Alcalde, és el número quatre de la llista per ERC i per la seva feina coneix catalans arreu del món

FITXA:

Nom complert: Rafel Caballeria Perramon
Color: blau turquesa
Lloc: a banda de Cardedeu, Formentera
Personatge còmic: Eric Castel
Personatge històric: Leonardo da Vinci
Cardedeu en un títol: El millor lloc per viure, en tots els sentits
Un tret característic: és tranquil i amable, tot i que no m’ha convidat a un cafè.

Núria Aymerich

En Rafel Caballeria ha arribat a l’Ajuntament al mateix moment que jo, a les 9.15h en punt. De fet, ha entrat rere meu. Ens hem saludat, s’ha fet un cafè i hem pujat al seu despatx.

Va néixer a Granollers el 1965. A Cardedeu hi ha viscut en dues etapes, primer ara fa 30 anys, i s’hi va estar durant cinc o sis anys però va marxar a viure a Camprodon i a Barcelona i després va tornar, ara fa uns vuit o nou anys i viu a la carretera de Cànoves.

És diplomat en gestió i administració pública, llicenciat en comunicació audiovisual i està estudiant a la UOC Humanitats, tot i que ho ha hagut de deixar durant un temps, no li queda temps amb les regidories.

Té dedicació plena a l’ajuntament perquè li resultava molt difícil compaginar la seva feina al mig de Barcelona i que, a més, li suposava viatjar a l’estranger sovint.

De què treballaves?

Sóc funcionari a la Generalitat ara fa 30 anys, des del 86, en diferents departaments. Al principi a Salut i Educació en tasques de gestió i suport a la inspecció dels serveis. I vaig estar uns anys, però el gruix és en l’àmbit de les relacions exteriors, en una àrea molt específica: relació amb els casals catalans al món, és a dir, en relació amb els catalans al món, que en són molts i són un col·lectiu força desconegut per al català d’interior que diem nosaltres.

T’enyores?

En l’aspecte humà sí. M’agrada molt la relació amb les persones i tenia molts bons amics. Però cada dia tinc correus així que hi mantinc relació.

I a ERC?

Militant de fa 14 anys. Vaig començar com amic i simpatitzant, però tenia amics ja ficats, en la sectorial, i en l’àmbit d’exteriors em van animar a entrar i portar aquests temes, i et vas implicant i una cosa porta a l’altra. La política, com deia aquell, o la fas o te la fan. Així que m’hi vaig implicar del tot.

I a número quatre? Com et pillen?

El verb pot ser aquest (riu). Quan van haver de configurar la llista, el que va davant sí que ha d’estar clar però la resta, t’impliques, però no t’hi fixes si ets el quatre o el sis. Sabíem que creixeríem però alguns no esperàvem que tant. D’un hem passat a cinc. Em va agafar una mica de sorpresa.

Desenvolupament de l’organització i transparència?

Té una explicació. Després de parlar amb els socis de govern, acordes tirar endavant coses programàtiques tipus fer un carril bici o que el parc dels pinetons sigui un espai unit… Però n’hi ha d’altres coses que formen part de la nostra manera de pensar, de la nostra manera de fer: ser una administració participativa, col·laborativa i transparent.

Cert que els ciutadans tenen un òrgan de gestió de la vida municipal però han de saber què es fa. La gent ha de conèixer en què es gasta el pressupost, fins l’últim euro. Si és així, si es treballa amb transparència, és quan podem passar a una segona fase, la de la participació. Perquè si no saps com està muntat l’ajuntament, quina estructura econòmica interna té, és difícil fer-se càrrec del per què fas o no fas.

Algú et diu “falta un altre pavelló”, val. D’acord. Però si sap el pressupost que hi ha i en què es gasta, quan diu que falta un pavelló i que cal fer-lo li pots preguntar: i vostè està disposat a pagar més impostos? Perquè els diners que hi ha són els que són i van a unes partides concretes. D’on treure’m els diners per fer-lo?

Ara la nostra ràtio d’endeutament és bona, estem sobre un 40% quan legalment es pot arribar a un 110€ de pressupost anual…

Doncs augmenteu el deute i feu el pavelló!

És una maquinària perversa. No és només el que val fer un pavelló, és aleshores assumir el que costarà tenir aquest pavelló: personal, manteniment, subministraments… Això té un cicle. Fa anys el pressupost era 23 milions i ara no arribem a 15. Què passaria si no es preveu a llarg termini? Perquè la maquinària funcioni cal pensar en el futur.

Tornem a la transparència

Sí. Volem anar més enllà en temes de transparència, publicar-ho tot. Que si un ciutadà fa un clic pugui trobar la informació que busca.

Estàs parlant en un futur, no?

Això és en tres mesos. Ens ho creiem tant i volem canviar el model d’organització, perquè volem que l’ajuntament sigui una administració moderna, eficaç, eficient, i propera al ciutadà, i així és com decidim crear aquesta àrea específica, que es dediqui a això i a desenvolupar-ho.

Hi havia transparència quan vau arribar?

La Llei de transparència és d’obligació compliment a partir de l’1 de gener d’aquest any. Quan vam arribar, tots els indicadors marcats del portal de la transparència, deien que estàvem en un 48% d’implementació, a més estava externalitzat, així que l’actualització de dades o la possibilitat de fer més del mínim que s’exigeix, no podies. La Diputació oferia la possibilitat de tenir aquest portal de la transparència “estàndard”, que ja el tenim penjat, encara que no hem fet publicitat perquè encara estem bolcant totes les dades, omplint-lo de contingut, per això els 3 mesos…

La web de l’ajuntament canviarà?

No, no, serà des de la web de l’ajuntament que hi podràs accedir. Hi haurà un banner que et portarà al portal de la transparència. Plens, juntes de govern, convenis, contractes majors, menors, personal, pressupost…

Però serà informació actualitzada?

Sí, és clar, sinó no té cap sentit. I si per accedir a la informació has de fer deu clics, tampoc és vàlida. Cal que sigui fàcil accedir als continguts i que aquests estiguin actualitzats.

I en aquest procés de transformació, en què tampoc tenim tècnic de transparència…

Pel que veig aquests és un problema de vàries regidories…

Cert. Perquè hi ha un llei des del 2011 que no deixa contractar ningú, hi ha matisos, cert, però no pots contractar, no deixa que pugis la massa salarial. Si algú es jubila, doncs depèn del departament, com el de la policia que sí que podries substituir-lo, o les baixes, si algú es posa malalt no el pots cobrir, has de tenir dues baixes, perquè la taxa de reposició és del 50%.

Fins ara, es cobrien aquestes mancances de personal amb plans d’ocupació. No hi havia tècnic de transparència, però hi havia una noia amb un pla d’ocupació que va entrar i durant sis mesos va introduir dades. Però se li va acabar el pla d’ocupació i va marxar. I també n’hi havia una altra que feia Participació i també alguna cosa de “govern obert”, però el mateix. I en varis llocs hi havia aquestes persones treballant en plans d’ocupació. Però així t’autoenganyes, ja que no són tècnics que formes, aprenen i fan la feina, perquè quan això passa, ja se li acaba el temps i ha de marxar.

Però a l’ajuntament hi ha treballant molta gent.

No més de la que per la mida tocaria. Nosaltres tenim clar com ha de ser aquesta administració, així que amb aquestes limitacions, hem de ser creatius. A més la mobilitat no està prevista. El tècnic que entra a treballar a salut entra com a tècnic de salut, no pot treballar a cultura…

I si el tècnic vol, tampoc?

Sí, si, clar, si les dues parts estan d’acord sí. Cal fer una modificació, una maquinària lenta i feixuga, però sí.

Així doncs, tu vols arribar a aconseguir una administració eficaç, eficient i propera, amb aquests valors tan macos, però et trobes que la realitat és una altra, com per exemple que no hi ha implementat la gestió d’expedients, l’administració electrònica. I això que ja fa anys que s’està portant a terme! hi ha fins i tot una normativa, però resulta que aquí no. Així que cal fer dues passes enrere abans de continuar endavant.

Ens trobem també amb els contractes del personal, majors sense procés, discontinus, menors…. i penses, com pot existir això? I també cal fer dues passes enrere, a veure com ho organitzem tot això… I tot són processos molt complexos. I jo em pensava que podria el primer dia prémer el pedal de l’accelerador i resulta que primer el que he hagut de posar és la marxa enrere, per després poder accelerar.

En el Ple vau parlar del C10 Serveis i Manteniments SL, una societat per municipalitzar els serveis…. no surt més a compta externalitzar?

Primer, la paraula municipalitzar és incorrecte. El que és, és recuperar un servei del que l’ajuntament és el titular. Per exemple, la neteja. Els ajuntaments diuen: com el puc oferir aquest servei? Jo, contractant el personal, comprant el camió, etc… o contractant el servei a fora, a un senyor, pacto amb ell unes condicions i al cap de quatre anys…

Però això funciona bé així…

Abans es pensava que sí, però en els darrers anys els experts i estudiosos diuen que potser no és tan eficient externalitzat, que és millor fer-lo de manera interna.

Tot deriva al final amb els costos. Eficàcia i eficiència. L’eficàcia és el que em costa i l’eficiència la qualitat d’allò que faig. Així ara cal estudiar què em costa externalitzat i veure què em costaria si ho faig jo. Quan fas un contracte amb una empresa estàs lligat al contracte. Pactes un preu i unes hores de neteja. I si aleshores hi ha un servei extra, l’has de pagar a preu d’or i a part del que havies pactat. O pitjor. Tens una emergència i no poden venir a resoldre’l el problema perquè estan treballant en un altre lloc.

Així que cal veure la part econòmica perquè el tema de la major qualitat és segur perquè si tu tens el control, pots dir-li a les persones que cal resoldre el problema en el moment que ho necessites.

Ara Secretaria i Intervenció ja estan fent formació al respecte, per l’estalvi, per la qualitat i per recuperar-ne el control.

I com ho fas? Doncs si demostrem a l’Estat que estalviem diners, aleshores sí que es podria contractar. Però el personal que actualment està realitzant aquest servei està en el conveni de la neteja i a l’ajuntament hi ha un conveni per a tots els treballadors igual. I què passa si ara em quedo el personal, el subrogo? Seran funcionaris? Els haig d’aplicar el meu conveni? I si són funcionaris, cal que convoqui les places per oposició…

Així el que s’està fent ara als ajuntament és crear un ens que agafi aquest personal. S’internalitza el servei amb aquesta eina de manera que els puguis aplicar el conveni de la neteja i a més millorar-los les condicions laborals, perquè aquesta és una altra, que tenen unes condicions laborals…. i no només econòmiques, sinó de vacances, horaris… Nosaltres podríem donar millor qualitat de servei i millor qualitat de condicions de treball.

Així que hem pensat en crear aquest ens perquè quan arribi el moment, tenir l’eina per poder-ho fer.

L’ens, doncs, serà aquesta societat limitada. I quins socis tindrà?

Aquesta és també una de les coses que ens ha agradat. La SL tindrà dos òrgans de direcció. Per una banda tots els regidors del Ple, és a dir, els socis són tots els ciutadans de Cardedeu. I per l’altra banda, un altre òrgan que és més de gestió, que hi haurà quatre o cinc tècnics i un representant de cada partit.

En els dos òrgans hi haurà polítics?

Sí.

Així manen els polítics sí o sí.

Manen?…mmmmm…. Participen en la presa de decisions. Aquest ens és ara un paper en blanc on anirem posant aquelles coses que considerem. El contracte de neteja dels edificis acaba ara al juny, i fem una pròrroga perquè ens doni temps. Però si decidim fer-ho així, ja tenim l’eina per portar-ho endavant. El que es va aprovar al Ple és un paper encara en blanc. És una eina.

Però es va aprovar amb la majoria de Govern, així que quan entri el proper govern podria ser que ho tirés tot enrere…

Es produeixen dos fets molt curiosos. Hi ha qüestions que anem ajustats pel temps. Hi ha coses que les portem al Ple perquè ens corre pressa. Si no ho fem ara, no ho tirem endavant. I no hi ha cap altra qüestió que el que vam portar a aprovació, és un full en blanc encara. És una eina. Però quan anem a decidir què tornem a recuperar, parlarem a les comissions, on hi ha l’oposició, i hi participaran. Així d’aquí a tres anys, si estan al govern, dubto que tirin enrere el que decideixen en aquestes comissions.

Què passa amb els conflictes entre el personal de la Brigada? Una dona que va haver de ser traslladada de lloc, un home que va denunciar en El NAS el maltracte, un altre que ha demanat el canvi, un altre que ha plegat… Penseu fer alguna cosa?

La Brigada i altres llocs. És cert que a la Generalitat és més fàcil perquè si hi ha algú que et cau malament, doncs saps que potser demà tant tu com ell pot ser que ja no hi sigui per un trasllat. Al poble passa diferent. Perquè si tu em caus malament, et trobo comprant el pa, a l’escola…

Però m’estàs dient que hi ha conflictes a més llocs?

Sí, sí, és clar. Potser a la Brigada és un col·lectiu molt específic de treball manual que hi ha una interacció més propera. Jo sempre deixo la porta oberta perquè la gent vingui a parlar-me o explicar-me qualsevol situació o problema que passi.

Mira, van venir dues persones de la Brigada a parlar temes de relació personal i d’organització. El tema personal, no sé qui té raó, si l’un, l’altre, o els dos. Sí que intentem, que si el tema és molt greu, mirem de fer mobilitat. Precisament fa poc ho vam fer. Es van conjugar dues situacions i es va poder fer, el que volia canviar de lloc i una plaça que quedava buida. Però no només passa a la Brigada. També ve qui em diu “la meva cap, la meva administrativa, o el meu no sé què…” Això és molt difícil de dirimir.

A la part d’organització sí que hi entrem. I ara estem fent una reorganització de la Brigada de temes de tasques, però no de persones. Però miro de tenir la porta oberta i sóc molt sincer i dir-li a la persona si es pot fer alguna cosa o no. I si no es pot fer, doncs per molt que pugui entendre-ho i donar-li la raó, no hi puc fer res…

Anem a Esports. Funciona molt sol, no?

Bastant. Jo vaig demanar aquesta regidoria perquè hi ha contacte amb la gent que a mi m’agrada molt.

Si? Però si la gent s’acosta només per queixar-se!

Vols dir? Doncs per queixar-se. És la manera de saber. A mi m’agrada el contacte humà. Així que Esports m’agrada molt. Surto dels organigrames, convenis i papers i vaig a Esports. I molt bé. hi ha un equip que treballa molt bé i que el sap portar. Tenim la problemàtica del CEM que és el que més temps m’ocupa.

El tema de la piscina que perd aigua?

Són tres coses. Primer que és un complex que el porta una empresa externa. Segon que el complex té un problema estructural, té una fuita, perd aigua. El contracte amb l’empresa que la porta, acabava el 15 de juliol de 2015. Quan vaig entrar, és la primera carpeta que em vaig trobar al damunt de la taula. I era un marrón. La sorpresa és que és una mancança estructural que no s’havia interposat cap demanda contra l’empresa constructora. Doncs val, la posarem. I la tercera qüestió és que és un servei externalizat, li diem que hem d’estudiar el tema i cal que continuï portant el complex fins que no arribem a una conclusió. Parlem amb l’empresa i parla que cal una inversió d’uns 400.000-600.000 euros com a mínim per a la reparació i manteniment ja que el complex ja té 10 anys. A més, també hi havia una fuita de socis, els treballadors desmoralitzats… Així que el que fem és dir-los que anem a fer-ho bé. Posem la demanda i mentre va fent el seu curs, anem a avaluar quants calers hem de posar per arreglar-ho. I pel que fa al concessionari, que li ha caducat la concessió, li diem que la llei diu que fins que no tinguem una sortida, vostè ha de continuar donant el servei. A més, un cop fet els números, veiem que aquest és un altre serveis dels que podem recuperar.

El complex?

Nosaltres entenem l’esport com una funció social. Una eina de cohesió social, d’integració, de crear xarxa, com diu sempre en Joan Masferrer, i té tota la raó. Volem l’any que ve poder gestionar-ho perquè sigui una via perquè les entitats i la gent de Cardedeu se’l faci seu. L’altra dia vam fer una taller participatiu en una primera fase amb entitats esportives, treballadors del CEM i usuaris. Els vam dir: quin CEM vols? Hi van assistir unes 26 persones. I després farem una segona part amb el que es va dir, eixamplant una mica el cercle, i després també hi participaran els partits polítics, a veure què volem. Si pot ser una eina, doncs val.

Les obres estan previstes per l’estiu de l’any que ve. Aquest no ens donava temps.

No em queda més full, vols afegir alguna cosa més?

Hi ha vegades que es prenen decisions que la gent no entén bé, que diuen “com que ho aproven tot per majoria…” Però ens agradaria que la gent sabés que els processos són lents, i perquè les coses vagin primer cal preparar les coses. Hem fet molta cuina, estem fent molta cuina, i esperem que aviat la gent pugui veure els resultats, que pugui tenir tota la informació a l’abast per poder-se queixar si és el cas.

Be the first to comment on "161 Rafel Caballeria"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*