157 Laia Muñoz

157 laia P1220004

Laia Muñoz: “Acció Social cada dia és un màster”

Militant de la CUP, és la Regidora d’Acció Social, Immigració, Salut i 3a Tinenta d’alcalde, de l’àrea de drets socials i desenvolupament econòmic.

FITXA:

Nom complert: Laia Muñoz Casanovas.
Un color: L’arc de Sant Martí! Significa igualtat de gènere, diversitat, color de l’esperança, ho resumeix tot.
Lloc: Chiapes
Personatge còmic: la Mafalda
Personatge històric: Concepción Arenal
Cardedeu en un títol: La gràcia del Vallès
Paraula que repeteix durant l’entrevista: detecció i prevenció
Un tret característic: tres anys a Sabadell, tres a Barcelona, tres a Mèxic, tres a Cardedeu, tres a la CUP… vaja, de tres en tres.

Núria Aymerich

He passat gairebé dues hores amb la Laia i em penso que m’hi hagués passat un parell d’hores més escoltant-la, clar que potser ella no! Va néixer a Terrassa un 9 de setembre del 1983. Va arribar a Cardedeu l’agost del 92, en plenes olimpíades, i va venir perquè el seu pare treballava aquí i s’hi havia de passar masses hores, així que la família va decidir apropar-se per poder estar més estona junts. “Va ser la millor decisió que han pogut prendre els meus pares” em diu convençuda. Al principi vivia a l’Estalvi amb els pares, però als 17 anys va marxar a viure un any a Anglaterra i, des d’aleshores, ha estat “un cul inquiet” que diríem. Va a viure a Sabadell mentre estudiava a la universitat, Ciència Polítiques, després va a Mèxic tres anys, uns altres tres a Barcelona i ara fa tres anys que està a Cardedeu… 

A Mèxic?

Hi vaig anar l’últim curs de la llicenciatura i em va enamorar. Quan vaig acabar el curs, vaig tornar a Barcelona per tramitar el títol i poder estalviar una mica, però havia connectat moltíssim i marxar d’allà va ser molt dur. Físicament estava aquí però emocionalment estava allà. Així que me’n vaig tornar i allà vaig connectar amb els moviments zapatistes, i amb unes dones indígenes que havien baixat de la muntanya de Jalisco i vaig integrar-me plenament en la seva vida, van ser tres anys molt intensos.

I al final torno perquè estava en una situació legal precària, estava com a estudiant, treballava en precari, i per qüestions familiars que també van fer-me tornar… Viure a Mèxic em va obrir els ulls amb el tema de la immigració així que a Barcelona vaig fer un Màster tècnic sobre Gestió de la immigració, a la universitat Pompeu Fabra.

És així com t’inicies en la vida política?

No, abans! L’entrada a la universitat va ser descobrir un altre món. Fins aleshores no havia baixat gaire a Barcelona, vaig conèixer gent d’altres llocs, simpatitzes amb l’assemblea de la facultat, era l’època de la guerra de l’Irak, l’atemptat a Atocha, el procés de Bolonya… 

I la CUP?

Sóc militant des de fa tres anys. Era un moviment que hi simpatitzava ideològicament i quan vinc a viure a Cardedeu, coneixia a l’Hug i va ser ell qui em va animar a participar-hi.

I en tres anys arribes a número dos… 

Així que entro m’hi comprometo fins on faci falta. En el procés que es va obrir, cadascú de nosaltres va dir quina implicació podia tenir i jo vaig posar-me en disposició. Em podia permetre laboralment la implicació, visc a Cardedeu, no tinc fills… Si ets militant i et vols implicar, saps que això et pot passar, que t’has d’oferir per estar en llistes.

I contenta?

Quan vam tancar la llista, recordo que a l’assemblea vaig dir que entomava aquests quatre anys amb molta il•lusió perquè confiava en l’equip que m’acompanyava.

I has deixat la teva feina?

No. Treballo a la Direcció d’immigració a Barcelona. Hi ha molts projectes, entre ells hi ha el Servei d’orientació i acompanyament per a persones immigrades. Hi ha un coordinador per districte i jo portava dos. Tinc una excedència, m’han donat molt de suport i sé que quan acabi aquest període, tornaré al meu lloc de treball.

Comencem amb les regidories, Acció Social. Per què no Serveis Socials? 

Canviem el nom perquè és un espai on tothom hi té cabuda i així canviar la visió tan assistencialista. Cert que hi ha desigualtat i que hi ha persones que no tenen garantits els serveis bàsics. Però des de l’acció social tenim projectes més comunitaris que abracin tot el municipi en general, no només des d’una visió de prestacions econòmiques.

Volem fer polítiques de detecció i prevenció que certament tenen un impacte a llarg termini, però si les avalues són molt més positives perquè permeten que en un futur es puguin reduir les necessitats de les persones. 

Quins són els punts febles d’aquesta regidoria?

Tot és millorable, evidentment. A mi és la que més vertigen em va generar. Hi ha un equip que treballa molt bé, cohesionat… però que tenen un dia a dia que s’ho menja tot. No hi ha temps per fer polítiques de detecció i prevenció perquè hi ha massa feina del dia a dia. 

Quan tens 145 famílies usuàries de Càrites, això és un punt feble. L’objectiu és reduir-lo en el sentit econòmic. Fent prevenció i detecció amb la gent gran, amb polítiques de joventut, treballant transversalment amb totes les regidores. El dia a dia de la gestió et consumeix i no hi ha temps per a fer aquestes polítiques. 

I que vols impulsar?

Volem acabar d’acollir els projectes que ja estaven oberts: acabar de fer el reglament de prestacions econòmiques, que ha de ser un espai tècnic que serveixi perquè les tècniques ho tinguin tot reglamentat. És una eina imprescindible per poder tenir un sol criteri i que aquest sigui cohesionat.

Volem garantir els serveis bàsics i d’habitatge, intentar que no hi hagi persones en exclusió residencial, anar més enllà d’aturar els desnonaments, garantir la llar a tothom. Això vol dir trucar a la porta dels bancs, conèixer la Llei i mirar d’explotar-la al màxim. Hi ha una regidoria d’Habitatge però anem de la mà.

Volem que no hi hagi talls de subministraments. Això vol dir contactar amb les empreses per poder establir un protocol, que abans del tall ens avisin, per poder evitar-lo…

I tot això, amb quin pressupost?

310.000 euros, però són diners que ja estan hipotecats amb els serveis externalitzats: com la teleassistència, el Centre de Dia, el servei d’atenció domiciliària, l’atenció psicològica a les persones que han patit violència de gènere, l’assessoria jurídica… i 71.000 euros per ajuts assistencials… 

Doncs sense diners…

Es tracta de fer una redistribució del pressupost. Per exemple, cal revisar els criteris de selecció perquè les persones que necessiten assistència puguin accedir a un pla d’ocupació. Com pot ser que es quedin fora? No necessites diners per això, sinó redistribuir o repensar.

De fet, el primer que estem fent és tenir clar què s’està fent ara. Perquè es fan coses! Però, deixa-m’ho dir de manera col•loquial, hi ha bolets. A la Mongia fan això i allò, a Acció Social tenen aquest i aquell projecte, a Salut fan tal acció… anem a veure què estem fent en relació a l’atenció a les persones i anem a veure com ho enllacem. Anem a repensar-ho. Fem espais tecno-polítics perquè són els tècnics qui fan aterrar les idees polítiques. Ara estem en aquest punt.

Estem millor a nivell municipal? Vull dir, hi ha menys persones amb aquestes necessitats?

He estat estudiant els pressupostos d’aquests tres últims anys i han pujat i baixat perquè hi ha circumstàncies concretes, com que la Generalitat va variar els criteris per tenir accés al PIRMI (Programa d’Interdepartamental de Renda Mínima d’Inserció) així que el 2012 i 13 l’ajuntament va haver de cobrir aquest forat, però que ara sigui més baix no indica que hi hagi menys necessitats.

Comencem amb Immigració?

En primer lloc no m’agrada parlar del tema immigració sinó de convivència. Ara no hi ha una gran arribada de gent de fora, tenim una població estable. Però sí que és important elaborar un marc on es recullin les necessitats que té el municipi perquè les persones de diferent origen han coexistit però no han compartit, no hi ha convivència. S’han fet coses i cal saber tècnicament què va funcionar i que no, i saber per on cal continuar perquè les necessitats han canviat. Potser no cal un tècnic específic, però potser sí que caldria un de desenvolupament comunitari amb aquesta visió més comunitària: visió de convivència, gènere, gent gran, joventut… 

Al 2016 es vol realitzar una formació interna al personal, de sensibilització vers la diversitat des d’una perspectiva multicultural. Per exemple. Recordo que una vegada unes tècniques em van dir: “mira, és que venen aquestes noies del Senegal i criden molt”. Elles ho vivien com un problema però si haguessin sabut que aquest to de veu que utilitzen és el que fan servir normalment al seu país, potser no hagués estat una queixa. Cal canviar les ulleres, cal no veure les persones des de la mateixa perspectiva. 

En aquesta formació es treballaran dues coses. Per una banda la sensibilització envers les altres cultures i comprendre que la teva no és millor que la resta, i alhora estarem establint un precedent perquè, quan es redacti el Pla de convivència, ja haurem fet una feina prèvia de treball amb el personal de l’ajuntament amb el que podran aportar la seva visió.

Hi ha problemes de convivència a Cardedeu?

El problema és que les persones ho tractem com un problema. És a dir, no tractem com un problema quan tenim el veí del primer primera nascut aquí que ens molesta, però sí que ho tractem com un problema quan és magrebí o llatinoamericà…

Sensibilització i conèixer l’altre. Si només hi hagués una sola família magrebina no passaria res, seria exòtic. Si n’hi ha dos, tampoc. Però si hi ha vint… aleshores sí. I això ho fa el desconeixement. Perquè les dones porten un mocador al cap? Potser és perquè se senten més protegides, més còmodes… Nosaltres fa 30 anys no podíem anar amb minifaldilla. 

Teresa Forcades anava amb el cap tapat fins fa dos dies i no passava res…

Sí… per això la formació i sensibilització és molt important. Fent xerrades, col•loquis, fòrums… Potser les hem de fer al casal de la gent gran, o al mig del mercat municipal. És molt important. Quan diuen que s’emporten tots els ajuts, d’on ho has tret? Amb quines dades et bases? Són rumors. Cal sensibilització.

Un dels projectes en els que estem treballant i que al 2017 serà operatiu és la coeducació a les escoles: treballar el concepte de gènere i de la diversitat des d’un punt de vista intercultural. Quan el noi té 17 anys potser ja és tard per educar-lo en aquest sentit. Però si comences ben aviat, de manera preventiva, i continues aquest treball al llarg dels anys, d’aquí un temps podrem veure els resultats. Amb les accions concretes l’impacte és mínim, així que s’han de pensar en accions preventives encara que el resultat no el vegis fins d’aquí un temps.

Veig que els teus projectes tenen resultat a llarg termini… així que no estaràs quan es vegin. No és una mica decebedor?

Sí clar, fer per a vianants el carrer Dr. Klein té resultats immediats, cert. Així que en el meu cas és molt important la comunicació, fer pedagogia, explicar-ho. La formació del personal, per exemple, té un impacte directe amb el ciutadà encara que aquest no ho vegi. Així que cal explicar-ho i comunicar-ho.

La regidoria de Salut… per mi és molt desconeguda… Què feu?

Deixa’m utilitzar una dita castellana: Nos acordamos de Santa Barbara cuando truena. Fa una feina molt potent però no es valora mentre tot vagi bé: mentre no hi hagi rates, ni coloms, o un brot de legionel•la… Tot bé. Ara bé, com passi alguna cosa… 

A mi la veritat és que em motiva molt. No m’ho esperava. És molt engrescadora. Són projectes que beneficien la comunitat i que crec que són molt positius. Per exemple, el dia mundial de la salut serà el tret de sortida per començar a treballar un pla de salut que ara no existeix. 

Què és un pla de salut?

Tot el que farà el municipi per treballar per la salut de la comunitat. Ara s’estan fent accions a les escoles i instituts, molt concret. Cal estendre-ho. Ara parlarem amb el CAP perquè cal fer accions conjuntes… 

Però quines funcions té la regidoria de Salut?

Per exemple, campanyes de sensibilització com la de vacunació. Vam fer uns fulletons explicant i de manera divertida i sent el menys dens possible, quines vacunes eren, en què consistien, quins compostos, possibles efectes secundaris, possibles efectes si es decidia no vacunar… per informar els pares. 

Ara estem recollint indicadors de salut a Cardedeu. Hem passat una enquesta a tots els alumnes de 4rt d’ESO preguntant-los moltes coses, entre elles temes de salut. La presentació d’aquestes dades serà el tret de sortida per pensar les accions comunitàries que volem dur a terme. 

Promoció de la salut de l’activitat física amb la gent gran. Es venia fent però volem potenciar-ho, fent fullets amb rutes, explicar-ho al casal de la gent gran… 

Donar suport a les entitats. Per exemple, el dia 3 de desembre una entitat amb motiu del dia mundial de la Discapacitat va voler fer una jornada d’esport inclusiu, ella ho va fer tot però nosaltres li vam donar tot el suport que vam poder, tant des d’esports, com des de la Diputació, salut…. 

No podem duplicar accions, així que hem de treballar transversalment i en conjunt amb el CAP, Acció Social… L’objectiu és treballar perquè les accions tinguin major impacte qualitatiu i quantitatiu. El 7 d’abril rebrem el buidat de les dades i volem obrir-ho a les entitats, AMPA’s, AFA’s…

Tenir tantes responsabilitats no és un problema…?

Acció Social em treu molt de temps i és un equip molt gran i haig de dedicar moltes hores. Però trobo temps per trobar-me amb la tècnica de salut, em poso deures… crec que tot és qüestió d’organització i comptar amb els tècnics.

Ja, però si la feina la fan els tècnics, quin paper té el polític?

Quan dónes una directriu a la tècnica, hi ha la teva empremta. El pla local de salut, per exemple. Ella va dir, cal modificar l’ordenança de tinença d’animals, la tarifa està en pessetes! Doncs prioritari. Cal modificar-la. Ara estem recollint dades per poder fer una ordenança moderna, adaptada als temps. Les demandes tècniques pots o no donar-les prioritat. Escoltes el que et proposen i decideixes. Impulses, dónes el teu toc.

I ja, per últim, la tinença d’alcaldia… 

Em permet estar a la Junta de Govern local i així tenir una visió global de tot el que es fa a l’àrea: Habitatge, que la porta en Benet, Igualtat, que la porta l’Hug, educació, formació i ocupació i desenvolupament econòmic local, que les porta la Núria i Acció Social. D’aquesta manera estàs una mica al cas del que passa i així pots explicar, representar…

I la teva relació amb l’oposició?

La relació és bona i de tothom se n’aprèn, hi ha gent més gran, amb més experiència. Recullo les seves propostes que em passen a les comissions informatives o als Plens… i malgrat puguin ser projectes polítics diferents, és important recollir les seves propostes. No els coneixia a nivell personal. Evito l’enfrontament, aixecar el to de veu, responc allò que considero però oberta al que puguin dir. 

El més difícil de la teva feina?

Acció Social cada dia és un màster. S’han de prendre decisions desagradables. He hagut de rebaixar les meves expectatives perquè el dia a dia s’ho menja a tot. 

Quantes hores?

Les que faci falta. El telèfon encès damunt la taula, els caps de setmana llegint informes, el dia a dia et consumeix el temps i et calen les estones del cap de setmana per llegir els informes. Em porto el taper a la feina. Cada dia vaig a l’ajuntament motivada. 

 

Laia Muñoz: “Acció Social cada dia és un màster”

Militant de la CUP, és la Regidora d’Acció Social, Immigració, Salut i 3a Tinenta d’alcalde, de l’àrea de drets socials i desenvolupament econòmic.

 

 

FITXA:

Nom complet: Laia Muñoz Casanovas

Color: l’arc de Sant Martí! Significa igualtat de gènere, diversitat, color de l’esperança, ho resumeix tot.

Lloc: Chiapes

Personatge còmic: la Mafalda

Personatge històric: Concepción Arenal

Cardedeu en un títol: La gràcia del Vallès

Paraula que repeteix durant l’entrevista: detecció i prevenció

Un tret característic: tres anys a Sabadell, tres a Barcelona, tres a Mèxic, tres a Cardedeu, tres a la CUP… vaja, de tres en tres.

 

Núria Aymerich

 

He passat gairebé dues hores amb la Laia i em penso que m’hi hagués passat un parell d’hores més escoltant-la, clar que potser ella no! Va néixer a Terrassa un 9 de setembre del 1983. Va arribar a Cardedeu l’agost del 92, en plenes olimpíades, i va venir perquè el seu pare treballava aquí i s’hi havia de passar masses hores, així que la família va decidir apropar-se per poder estar més estona junts. “Va ser la millor decisió que han pogut prendre els meus pares” em diu convençuda. Al principi vivia a l’Estalvi amb els pares, però als 17 anys va marxar a viure un any a Anglaterra i, des d’aleshores, ha estat “un cul inquiet” que diríem. Va a viure a Sabadell mentre estudiava a la universitat, Ciència Polítiques, després va a Mèxic tres anys, uns altres tres a Barcelona i ara fa tres anys que està a Cardedeu…

A Mèxic?

Hi vaig anar l’últim curs de la llicenciatura i em va enamorar. Quan vaig acabar el curs, vaig tornar a Barcelona per tramitar el títol i poder estalviar una mica, però havia connectat moltíssim i marxar d’allà va ser molt dur. Físicament estava aquí però emocionalment estava allà. Així que me’n vaig tornar i allà vaig connectar amb els moviments zapatistes, i amb unes dones indígenes que havien baixat de la muntanya de Jalisco i vaig integrar-me plenament en la seva vida, van ser tres anys molt intensos.

I al final torno perquè estava en una situació legal precària, estava com a estudiant, treballava en precari, i per qüestions familiars que també van fer-me tornar… Viure a Mèxic em va obrir els ulls amb el tema de la immigració així que a Barcelona vaig fer un Màster tècnic sobre Gestió de la immigració, a la universitat Pompeu Fabra.

És així com t’inicies en la vida política?

No, abans! L’entrada a la universitat va ser descobrir un altre món. Fins aleshores no havia baixat gaire a Barcelona, vaig conèixer gent d’altres llocs, simpatitzes amb l’assemblea de la facultat, era l’època de la guerra de l’Irak, l’atemptat a Atocha, el procés de Bolonya…

I la CUP?

Sóc militant des de fa tres anys. Era un moviment que hi simpatitzava ideològicament i quan vinc a viure a Cardedeu, coneixia a l’Hug i va ser ell qui em va animar a participar-hi.

I en tres anys arribes a número dos…

Així que entro m’hi comprometo fins on faci falta. En el procés que es va obrir, cadascú de nosaltres va dir quina implicació podia tenir i jo vaig posar-me en disposició. Em podia permetre laboralment la implicació, visc a Cardedeu, no tinc fills… Si ets militant i et vols implicar, saps que això et pot passar, que t’has d’oferir per estar en llistes.

I contenta?

Quan vam tancar la llista, recordo que a l’assemblea vaig dir que entomava aquests quatre anys amb molta il·lusió perquè confiava en l’equip que m’acompanyava.

I has deixat la teva feina?

No. Treballo a la Direcció d’immigració a Barcelona. Hi ha molts projectes, entre ells hi ha el Servei d’orientació i acompanyament per a persones immigrades. Hi ha un coordinador per districte i jo portava dos. Tinc una excedència, m’han donat molt de suport i sé que quan acabi aquest període, tornaré al meu lloc de treball.

Comencem amb les regidories, Acció Social. Per què no Serveis Socials?

Canviem el nom perquè és un espai on tothom hi té cabuda i així canviar la visió tan assistencialista. Cert que hi ha desigualtat i que hi ha persones que no tenen garantits els serveis bàsics. Però des de l’acció social tenim projectes més comunitaris que abracin tot el municipi en general, no només des d’una visió de prestacions econòmiques.

Volem fer polítiques de detecció i prevenció que certament tenen un impacte a llarg termini, però si les avalues són molt més positives perquè permeten que en un futur es puguin reduir les necessitats de les persones.

Quins són els punts febles d’aquesta regidoria?

Tot és millorable, evidentment. A mi és la que més vertigen em va generar. Hi ha un equip que treballa molt bé, cohesionat… però que tenen un dia a dia que s’ho menja tot. No hi ha temps per fer polítiques de detecció i prevenció perquè hi ha massa feina del dia a dia.

Quan tens 145 famílies usuàries de Càrites, això és un punt feble. L’objectiu és reduir-lo en el sentit econòmic. Fent prevenció i detecció amb la gent gran, amb polítiques de joventut, treballant transversalment amb totes les regidores. El dia a dia de la gestió et consumeix i no hi ha temps per a fer aquestes polítiques.

I que vols impulsar?

Volem acabar d’acollir els projectes que ja estaven oberts: acabar de fer el reglament de prestacions econòmiques, que ha de ser un espai tècnic que serveixi perquè les tècniques ho tinguin tot reglamentat. És una eina imprescindible per poder tenir un sol criteri i que aquest sigui cohesionat.

Volem garantir els serveis bàsics i d’habitatge, intentar que no hi hagi persones en exclusió residencial, anar més enllà d’aturar els desnonaments, garantir la llar a tothom. Això vol dir trucar a la porta dels bancs, conèixer la Llei i mirar d’explotar-la al màxim. Hi ha una regidoria d’Habitatge però anem de la mà.

Volem que no hi hagi talls de subministraments. Això vol dir contactar amb les empreses per poder establir un protocol, que abans del tall ens avisin, per poder evitar-lo…

I tot això, amb quin pressupost?

310.000 euros, però són diners que ja estan hipotecats amb els serveis externalitzats: com la teleassistència, el Centre de Dia, el servei d’atenció domiciliària, l’atenció psicològica a les persones que han patit violència de gènere, l’assessoria jurídica… i 71.000 euros per ajuts assistencials…

Doncs sense diners…

Es tracta de fer una redistribució del pressupost. Per exemple, cal revisar els criteris de selecció perquè les persones que necessiten assistència puguin accedir a un pla d’ocupació. Com pot ser que es quedin fora? No necessites diners per això, sinó redistribuir o repensar.

De fet, el primer que estem fent és tenir clar què s’està fent ara. Perquè es fan coses! Però, deixa-m’ho dir de manera col·loquial, hi ha bolets. A la Mongia fan això i allò, a Acció Social tenen aquest i aquell projecte, a Salut fan tal acció… anem a veure què estem fent en relació a l’atenció a les persones i anem a veure com ho enllacem. Anem a repensar-ho. Fem espais tecno-polítics perquè són els tècnics qui fan aterrar les idees polítiques. Ara estem en aquest punt.

Estem millor a nivell municipal? Vull dir, hi ha menys persones amb aquestes necessitats?

He estat estudiant els pressupostos d’aquests tres últims anys i han pujat i baixat perquè hi ha circumstàncies concretes, com que la Generalitat va variar els criteris per tenir accés al PIRMI (Programa d’Interdepartamental de Renda Mínima d’Inserció) així que el 2012 i 13 l’ajuntament va haver de cobrir aquest forat, però que ara sigui més baix no indica que hi hagi menys necessitats.

Comencem amb Immigració?

En primer lloc no m’agrada parlar del tema immigració sinó de convivència. Ara no hi ha una gran arribada de gent de fora, tenim una població estable. Però sí que és important elaborar un marc on es recullin les necessitats que té el municipi perquè les persones de diferent origen han coexistit però no han compartit, no hi ha convivència. S’han fet coses i cal saber tècnicament què va funcionar i que no, i saber per on cal continuar perquè les necessitats han canviat. Potser no cal un tècnic específic, però potser sí que caldria un de desenvolupament comunitari amb aquesta visió més comunitària: visió de convivència, gènere, gent gran, joventut…

Al 2016 es vol realitzar una formació interna al personal, de sensibilització vers la diversitat des d’una perspectiva multicultural. Per exemple. Recordo que una vegada unes tècniques em van dir: “mira, és que venen aquestes noies del Senegal i criden molt”. Elles ho vivien com un problema però si haguessin sabut que aquest to de veu que utilitzen és el que fan servir normalment al seu país, potser no hagués estat una queixa. Cal canviar les ulleres, cal no veure les persones des de la mateixa perspectiva.

En aquesta formació es treballaran dues coses. Per una banda la sensibilització envers les altres cultures i comprendre que la teva no és millor que la resta, i alhora estarem establint un precedent perquè, quan es redacti el Pla de convivència, ja haurem fet una feina prèvia de treball amb el personal de l’ajuntament amb el que podran aportar la seva visió.

Hi ha problemes de convivència a Cardedeu?

El problema és que les persones ho tractem com un problema. És a dir, no tractem com un problema quan tenim el veí del primer primera nascut aquí que ens molesta, però sí que ho tractem com un problema quan és magrebí o llatinoamericà…

Sensibilització i conèixer l’altre. Si només hi hagués una sola família magrebina no passaria res, seria exòtic. Si n’hi ha dos, tampoc. Però si hi ha vint… aleshores sí. I això ho fa el desconeixement. Perquè les dones porten un mocador al cap? Potser és perquè se senten més protegides, més còmodes… Nosaltres fa 30 anys no podíem anar amb minifaldilla.

Teresa Forcades anava amb el cap tapat fins fa dos dies i no passava res…

Sí… per això la formació i sensibilització és molt important. Fent xerrades, col·loquis, fòrums… Potser les hem de fer al casal de la gent gran, o al mig del mercat municipal. És molt important. Quan diuen que s’emporten tots els ajuts, d’on ho has tret? Amb quines dades et bases? Són rumors. Cal sensibilització.

Un dels projectes en els que estem treballant i que al 2017 serà operatiu és la coeducació a les escoles: treballar el concepte de gènere i de la diversitat des d’un punt de vista intercultural. Quan el noi té 17 anys potser ja és tard per educar-lo en aquest sentit. Però si comences ben aviat, de manera preventiva, i continues aquest treball al llarg dels anys, d’aquí un temps podrem veure els resultats. Amb les accions concretes l’impacte és mínim, així que s’han de pensar en accions preventives encara que el resultat no el vegis fins d’aquí un temps.

Veig que els teus projectes tenen resultat a llarg termini… així que no estaràs quan es vegin. No és una mica decebedor?

Sí clar, fer per a vianants el carrer Dr. Klein té resultats immediats, cert. Així que en el meu cas és molt important la comunicació, fer pedagogia, explicar-ho. La formació del personal, per exemple, té un impacte directe amb el ciutadà encara que aquest no ho vegi. Així que cal explicar-ho i comunicar-ho.

La regidoria de Salut… per mi és molt desconeguda… Què feu?

Deixa’m utilitzar una dita castellana: Nos acordamos de Santa Barbara cuando truena. Fa una feina molt potent però no es valora mentre tot vagi bé: mentre no hi hagi rates, ni coloms, o un brot de legionel·la… Tot bé. Ara bé, com passi alguna cosa…

A mi la veritat és que em motiva molt. No m’ho esperava. És molt engrescadora. Són projectes que beneficien la comunitat i que crec que són molt positius. Per exemple, el dia mundial de la salut serà el tret de sortida per començar a treballar un pla de salut que ara no existeix.

Què és un pla de salut?

Tot el que farà el municipi per treballar per la salut de la comunitat. Ara s’estan fent accions a les escoles i instituts, molt concret. Cal estendre-ho. Ara parlarem amb el CAP perquè cal fer accions conjuntes…

Però quines funcions té la regidoria de Salut?

Per exemple, campanyes de sensibilització com la de vacunació. Vam fer uns fulletons explicant i de manera divertida i sent el menys dens possible, quines vacunes eren, en què consistien, quins compostos, possibles efectes secundaris, possibles efectes si es decidia no vacunar… per informar els pares.

Ara estem recollint indicadors de salut a Cardedeu. Hem passat una enquesta a tots els alumnes de 4rt d’ESO preguntant-los moltes coses, entre elles temes de salut. La presentació d’aquestes dades serà el tret de sortida per pensar les accions comunitàries que volem dur a terme.

Promoció de la salut de l’activitat física amb la gent gran. Es venia fent però volem potenciar-ho, fent fullets amb rutes, explicar-ho al casal de la gent gran…

Donar suport a les entitats. Per exemple, el dia 3 de desembre una entitat amb motiu del dia mundial de la Discapacitat va voler fer una jornada d’esport inclusiu, ella ho va fer tot però nosaltres li vam donar tot el suport que vam poder, tant des d’esports, com des de la Diputació, salut….

No podem duplicar accions, així que hem de treballar transversalment i en conjunt amb el CAP, Acció Social… L’objectiu és treballar perquè les accions tinguin major impacte qualitatiu i quantitatiu. El 7 d’abril rebrem el buidat de les dades i volem obrir-ho a les entitats, AMPA’s, AFA’s…

Tenir tantes responsabilitats no és un problema…?

Acció Social em treu molt de temps i és un equip molt gran i haig de dedicar moltes hores. Però trobo temps per trobar-me amb la tècnica de salut, em poso deures… crec que tot és qüestió d’organització i comptar amb els tècnics.

Ja, però si la feina la fan els tècnics, quin paper té el polític?

Quan dónes una directriu a la tècnica, hi ha la teva empremta. El pla local de salut, per exemple. Ella va dir, cal modificar l’ordenança de tinença d’animals, la tarifa està en pessetes! Doncs prioritari. Cal modificar-la. Ara estem recollint dades per poder fer una ordenança moderna, adaptada als temps. Les demandes tècniques pots o no donar-les prioritat. Escoltes el que et proposen i decideixes. Impulses, dónes el teu toc.

I ja, per últim, la tinença d’alcaldia…

Em permet estar a la Junta de Govern local i així tenir una visió global de tot el que es fa a l’àrea: Habitatge, que la porta en Benet, Igualtat, que la porta l’Hug, educació, formació i ocupació i desenvolupament econòmic local, que les porta la Núria i Acció Social. D’aquesta manera estàs una mica al cas del que passa i així pots explicar, representar…

I la teva relació amb l’oposició?

La relació és bona i de tothom se n’aprèn, hi ha gent més gran, amb més experiència. Recullo les seves propostes que em passen a les comissions informatives o als Plens… i malgrat puguin ser projectes polítics diferents, és important recollir les seves propostes. No els coneixia a nivell personal. Evito l’enfrontament, aixecar el to de veu, responc allò que considero però oberta al que puguin dir.

El més difícil de la teva feina?

Acció Social cada dia és un màster. S’han de prendre decisions desagradables. He hagut de rebaixar les meves expectatives perquè el dia a dia s’ho menja a tot.

Quantes hores?

Les que faci falta. El telèfon encès damunt la taula, els caps de setmana llegint informes, el dia a dia et consumeix el temps i et calen les estones del cap de setmana per llegir els informes. Em porto el taper a la feina. Cada dia vaig a l’ajuntament motivada.

 

Be the first to comment on "157 Laia Muñoz"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*