155 Marta Cordomí

155 marta cordomí IMG 4629

El NAS núm. 155 – desembre 2015 –

Marta Cordomí: “Treballo a la feina de la meva vida, no com un ferro roent, sinó com “guauuu!”, quantes coses per fer! quantes coses per treballar! i per fer un canvi social en què tothom surti guanyant”

Regidora de Medi Ambient, Cultura, Gent Gran i forma part de la Comissió de Comunicació. A més és Tinent d’Alcalde de l’àrea Desenvolupament Comunitari

FITXA:

Nom complert: Marta Cordomí Forns.
Un color: vermell Colla Joves Xiquets de Valls.
Un personatge de còmic: En Milú.
Un personatge històric: totes les dones de darrera que han sigut les imprescindibles per fer grans coses.
Un lloc: el centre de Cardedeu per Festa Major.
Cardedeu en un títol: tot està per fer i tot és possible.
Paraula que repeteix més durant l’entrevista: canvi social.
Un tret característic: sembla estar sempre de bon humor.

Núria Aymerich

La Marta Cordomí va néixer a Cardedeu el 19 d’agost de 1983. Ja la vàrem entrevistar l’anterior mandat quan era la cap de llista de la CUP i estava a l’oposició. Aquest cop hem quedat a la Fonda Galícia, al seu barri, on ens han acollit amablement i ens han servit unes torrades de pa amb tomàquet i pernil per esmorzar mentre anem parlant.

Regidora de Medi Ambient, Cultura, Gent Gran i forma part de la Comissió de Comunicació. A més és Tinent d’Alcalde de l’àrea Desenvolupament Comunitari. Sé que no podrem parlar de tot i que ens quedaran moltes coses per dir, però ella ho porta tot concentrat a dins del mòbil, així que no es descuidarà de res.

Com arribes a ser regidora de Medi Ambient?

Quan vam fer la reunió de pactes no vam parlar fins al final de qui faria què, i quan ho vam fer, va ser per aptituds. De seguida va sortir que jo portaria la regidoria de Cultura, però també la de Medi Ambient perquè el tema de residus, mobilitat, manteniment espais verds… són temes dels que tinc una sensibilitat especial. He estat a la plataforma de Vilalba, sempre m’ha preocupat la defensa del territori. Tota l’àrea estava decantada cap a en Joan Masferrer però així, que no fos ell sol, que l’àrea no fos unipersonal es va rebre molt bé.

Què comporta aquesta regidoria?

Totes aquelles polítiques que tenen a veure amb la qualitat de l’entorn, l’espai públic, l’entorn verd, però també les que estan relacionades amb les polítiques de mobilitat, la gestió dels residus, l’arbrat, manteniment de camins rurals, educació ambiental, el BUC, la neteja de la riera…

Quan arribes, quin és el punt feble d’aquesta regidoria?

Em va donar la impressió de venir d’una època de molta fredor. Que consti que és una percepció absolutament meva. Semblava que tothom funcionés molt a toc de pitu, que es tingués poca confiança en l’equip.

Mira, així que vaig entrar, s’anava a posar en marxa la campanya per posar l’herbicida als arbres. El nivell d’exigència era tan alt, que sí o sí calia posar-s’hi ja.

No som aquí per fer les feines de sempre o per seguir igual, sinó per millorar, per provocar canvis socials fins i tot. I si un canvi social ha de ser retirar l’herbicida per una qüestió de salut pública, doncs es fa. Potser costarà més diners, però serà sense el perjudici de la toxicitat de l’herbicida. El canvi és que volem neteja però volem també salut. No volem la neteja a qualsevol preu. Com a govern, la nostra prioritat no és la neteja perfecta dels espais, sinó altres coses que també han de millorar, cal mirar en conjunt.

I quin és el punt fort?

He flipat molt amb la gent fantàstica que hi ha treballant a les diferents àrees, és gent molt motivada, que aporten el millor d’elles, tant a nivell individual com col•lectiu. És el principal capital que tenim, la seva experiència i les ganes d’aportar moltes coses.

Algun projecte en aquesta regidoria?

Sempre m’ha preocupat la gestió del residus. Hi ha molt camp per recórrer, i per avançar i evolucionar cap a endavant, passa per separar cada cop millor. Cal conscienciar a les persones, que cadascú prengui la responsabilitat que la pròpia merda és pròpia i que un cop surt de casa, segueix essent problema un personal.

És controvertit perquè a ningú li agrada gestionar els seus residus. Ni és conscient del que suposa. Et diuen “no faig l’esforç perquè després va tot allà mateix”, “no perquè ja pago els meus impostos perquè ho facin”, “no perquè no tinc diners”… No. La responsabilitat dels teus residus, és teva. Dir que “Jo pago els meus impostos” és una perversió. De fet, no estàs pagant prou impostos. A la gent li agrada oblidar-se de la merda que llença però si volem aconseguir una selecció millor en origen, cal posar-se les piles, tothom.

I el tema mobilitat? A Cardedeu sempre ha estat un tema controvertit…

Cal recuperar els espais per a les persones, amb seguretat, amb salut… S’ha de pensar i construir. Cert que et pots posar la gent en contra, però és un canvi social, és un nou model, és una major qualitat de vida. No només es tracta de netejar el carrer, cal assumir canvis que ens portaran millor qualitat.

Si fem zona per a vianants ha d’haver una resposta única. Quan es va fer per a vianants tota la zona de davant l’església…. el govern va rebre amenaces i tot! Avui si pensem en la plaça de l’església, algú voldria tornar a ahir, amb la carretera passant pel davant? Ningú. Avui té vitalitat, és de la gent.

El carrer Dr. Klein cal fer-lo per a vianants. És un eix comercial. Les botigues han de poder estar sense cotxes aturats al davant. Cal coratge i tenir menys por. Diries que els comerços més vitalitzats són els que pots aparcar davant? no. Pensa en tots els municipis en què s’ha fet la zona comercial pels vianants i són un èxit. Clar que cal buscar una zona d’aparcament propera. Però hem de poder accedir a peu. Volem espai públic per encabir gent, no cotxes. No podem aparcar davant de la botiga. Dificultar l’aparcament, afavoreix la vida social…

Anem a Cultura.

En aquesta regidoria hi ha el Centre Cultural, el bar del costat, la biblioteca, la cessió espais, equipaments, mobiliari i material, l’Institut municipal de cultura…

El que era abans el Patronat de Cultura?

Sí. Hi ha l’assemblea i el consell, que col•laboren amb la regidoria. Ara volem reformular-ho perquè dins de Cultura entren moltes coses, art plàstiques, arts escèniques i els interessos són ben diferents. Així que estem pensant en especialitzar les comissions, que no sigui un calaix de sastre.

Després també tenim el Consorci de Normalització lingüística, volem fer campanyes pel català, treballar conjuntament, fins ara no s’havia tingut mai aquesta relació.

El Cinema Esbarjo-Verdi… De fet “Verdi” és només l’etiqueta que ha funcionat, però que cal pagar. Volem millorar el servei: que hi hagi més pel•lícules, que sigui més plural, que també hi hagi programació infantil, documentals… qui sap si haurem de prescindir de l’etiqueta “Verdi”.

Ara que estàs al Govern, com gestionareu la cessió d’espais i material… L’anterior mandat hi va haver moltes protestes pel que es feia pagar…

Jo no visc diferent d’estar a una banda o altra. Les coses són de tots, això ja ens ho van ensenyar a l’escola. És cert que el tema de la cessió d’espais suposa una despesa i una gestió, i em ve de gust transmetre a les entitats què implica realitzar qualsevol activitat que es faci, perquè tothom estigui al cas, que tot comporta compromís i responsabilitat. Però amb el matís que volem que hi hagi molta activitat, que no ens molesta, que ens agradarà que tothom sigui coneixedora i sigui partícip. Que igual que faries a casa teva ho facis aquí.

A mi m’agradaria avançar perquè les entitats ho tinguin fàcil per demanar equipaments i espais, i en tot cas que els privats siguin els que paguin més per aquesta cessió. I caldrà buscar una fórmula perquè pugui gestionar-ho la mateixa entitat, que ho deixi endreçat, net, en condicions.

I el tema de Festa Major?

Es va endegar un procés participatiu que no ho era gens. La festa actualment ja és participativa i segur que hi ha coses que es poden millorar. Per exemple, cal millor coordinació, anar més enllà de l’activitat pròpia que es fa, pensar més enllà i pensar en el conjunt de la població, que ja es pensa, però segur que es pot fer alguna correcció. I serà molt interessant plantejar-ho.

I el projecte de la Regidoria?

M’agradaria poder disposar d’un centre neuràlgic a la Textil Rase i quan abans millor, per donar servei a l’activitat cultural. Més enllà de les entitats que porten un valor afegit brutal, també hi ha una borsa de professionals, d’emprenedors dins l’àmbit cultural, continguts i creativitat. I hi ha un públic, tenim totes les potes que sustenten la cultura, les tenim representades i ens cal donar-li força. Tenim formació, encara que estigui molt dispersa, i serà brutal tenir un centre cultural a la Textil Rase, polivalent, que doni servei a diverses activitats i que sigui referent comarcal.

Ara ja Cardedeu és molt brutal, i no només ho diem nosaltres, sinó també ho diuen els que venen de fora. La singularitat d’aquest poble no es troba a tot arreu. Els resultats que s’assoleixen aquí no el tenen a altres llocs. Així que és un pecat mortal tractar la cultura com “festes i festasses”. Qui diu això no ha entès res. I a més a més, la cultura reporta benefici a tots els nivells: educatiu, comercial…

Fixa’t, tenim pavelló i centres esportius faraònics i en canvi cultura, amb tot el contingut i l’hiperactivisme… Necessita un espai adequat i aquest ha de ser la Textil Rase, amb tota la seva polivalència, i amb capacitat d’adaptar-se a la seva proposta… però ha d’existir. Anem a aprofitar l’espai que tenim i repercutirà molt en el conjunt del poble. Cal buscar suport d’altres administracions per fer-lo realitat, com equipament singular i necessari.

Però ho faràs en aquests quatre anys?

Sí. Ja hi estem posats! Ara es comencen les obres per la pell de la bèstia, és a dir, cobrir-la. Després faltarà l’interior. I jo espero que en quatre anys ho tindrem.

Continuem! La regidoria de la Gent Gran.

És la regidoria més simple. Consisteix en donar sortida a les propostes de la gent gran activa. Clar que també organitzem una sortida amb els avis o el lots per a la gent de més de 90 anys. Però bàsicament es tracta de deixar que facin.

Mantenim relació amb les dues entitats, tant el casal de la gent gran, com l’associació de jubilats i la gent gran de la fabrica vella. Mantenim la relació de cooperació, entesa, els donem suport per poder projectar activitats amb aquestes entitats…

I la relació entre la gent gran del casal i de la fàbrica vella?

Hi ha una relació mínima, cadascuna té les seves inquietuds, però comparteixen algunes activitats. Hi ha gent que va als dos casals!

S’ha de centrar en polir el que ja es fa. Hem d’estar perquè sigui oberta a tot el públic de gent gran i donar-ho a conèixer a la gent que encara no hi participa. Hem de promoure les coses que no fan però que des d’una visió pública, podem pensar i oferir, comunicar, promoure… polir-la com a servei públic, aquesta és la nostra responsabilitat.

Jo no m’he d’empescar coses noves, sinó agafar el que hi ha i permetre que pugui ser i el que funciona, que continuï.

I a la comissió de comunicació, aquesta comissió és nova.

Vam creure seria molt millor que poguéssim estar representats dels dos partits. Des de la CUP sempre hem pensat que governar és un projecte col•lectiu, no un alcalde i a sota els regidors, sinó comunicar com a grup.

Per això, com que és molt important comunicar, volíem ser-hi i fer-ho amb quatre mans: la Núria i jo. La regidoria depèn de l’alcalde però la comissió és molt fructífera. Combinem una manera de pensar diferent però complementària. La Núria, per exemple, té una visió més institucional.

A mi m’agrada comunicar, m’apassiona moltíssim, m’agrada ser creativa, informativa, no ser propagandística. Ser informativa és una eina, per fer pedagogia, per fer arribar el que vols a la gent, res és en va, crucial per poder explicar el que fem perquè s’entengui. La població pot entendre les coses si els ho expliques i així responsabilitzar-les i fer-les coparticipar.

Quina relació teniu CUP i ERC?

Estem molt bé. Ens oblidem que som dos partits. Jo amb la gent que treballo, per exemple, amb en Rafael, m’hi entenc molt bé. I amb en Masferrer, em motiva molt treballar-hi. Riem, ens ho passem bé. Podem construir coses molt xules, i estem molt motivats.

Vas anar a viure a Valls. Com ho fas ara?

Jo els últims dos anys tenia feina a la Conca de Barberà i vaig anar a viure a Valls amb la meva parella. Estava a l’oposició així que m’ho muntava per estar mitja setmana aquí i l’altra allà. Llàstima que el transport públic faci pena perquè això em suposava a més unes despeses altes. Era molt cansat. Així que vaig dir que no volia tornar a ser cap de llista, que no m’ho podia permetre. I va sortir en Benet, un ultramegacrac cap de llista. Jo vaig dir que com a molt a munt seria la tercera i que ens ho combinaríem. I sortim quatre! I podem fer govern. I se’m planteja poder fer un projecte d’esquerres i transformador a Cardedeu.

Tinc ganes de viure això! I la meva parella em va animar molt. Al govern pots canviar moltes coses, evidentment m’apassionava més aquesta feina que la que feia. I vaig decidir “abandonar” el meu home (riu). Ara ens trobem una tarda i el cap de setmana ens veiem, ve ell o vaig jo. És molt dur i estrany. Però són quatre anys, perquè el codi ètic de la CUP no permet més. Així que estaré treballant quatre anys a la feina de la meva vida, no com un ferro roent, sinó com “guauuu!”, quantes coses per fer, quantes coses per treballar i per fer un canvi social en què tothom surti guanyant.

Be the first to comment on "155 Marta Cordomí"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*