141 A cop d’escombra

A cop d’escombra

El NAS núm. 141 – setembre 2014 –

Per Pau Urgell

Ja tornem a ser a setembre. Final d’un estiu atípic, de temperatures suaus. El final de les vacances per a molts, i tornada a la normalitat.

Hi ha uns primers dies d’adaptació fins que no tornem a la feina o comencen les escoles. Uns dies que aprofitem per passejar pel poble, a vegades per itineraris diferents als de la rutina diària. Potser, ens mirem el poble amb uns altres ulls, com si encara fóssim turistes. I veiem el poble diferent, descobrint racons i comerços nous.

I potser, si passegeu prou d’hora, descobrireu algú que escombra la vorera. Ho fa cada dia, ho porta fent des de fa molts anys però és el primer dia que hi pareu atenció. És algú que té cura del seu carrer, ho fa perquè li agrada que estigui net, perquè se’l sent seu. Hi passa una bona estona cada dia que aprofita per saludar als vianants i fer-la petar amb la veïna que escombra el seu tros. Són, però, les úniques que ho fan al barri. Al voltant, a mesura que hi han anat construint blocs, s’ha anat perdent el costum. Els nous veïns pensen que ja hi passa el servei municipal de neteja, que per això paguen impostos. I sí, ja hi passa l’escombriaire, però aquest no pot saludar a ningú, porta taps a les orelles per protegir-se del soroll del bufador. Darrera d’ell, la veïna, resignada passa l’escombra pel rebedor de casa per recollir la pols i fulles seques que la força del bufador ha fet passar per sota la porta…

Recordo la Montserrat Torró, en Paulí, la Maria, cada barri té els seus. Conserven una manera de fer que no pot ensenyar cap normativa municipal. Una feina que no pot pagar cap ajuntament amb diners, tanmateix, no ho acceptarien. Tampoc mai rebran cap reconeixement oficial.

No ho fan per això, ho fan perquè se senten seu el poble i se l’estimen.

Be the first to comment on "141 A cop d’escombra"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*