137 Cultura horària

Cultura horària

El NAS núm. 137 – abril 2014 –

Per Pau Urgell

L’últim cap de setmana de març hem fet el ja tradicional canvi d’horari, per estalviar 30 milions d’euros, diuen. No sé si realment els estalviem o no. Cada cop que hi ha el canvi d’hora surten opinions de tot tipus: Que ja no té sentit, que provoquen trastorns al nostre rellotge biològic…

El cas és que passat el diumenge que tenim una hora de més o de menys tot continua igual. Un altre tema polèmic és el dels horaris comercials, que si es permet obrir tants diumenges a l’any, que només en llocs turístics, que per què no tots o… per què no a cap. Que ara en uns llocs sí, no fotéssim el turisme enlaire! i als altres no o potser sí, depèn. Valga’m Déu, si en acabat quan apliquen la nova normativa, més o menys, els clients acaben fent el mateix que feien.

Ara que s’acosta el bon temps començarem amb el problema de tancament dels bars i locals d’oci, apa, tornen-m’hi amb l’estira i arronsa. Que si una hora més que dues menys… Total, en acabat, la gent si vol fer gatzara al carrer no se n’estarà per una hora abans o després de la normativa.

Què vull dir amb tot això? Doncs que el problema, ni la solució, està en aquestes normatives. Sí, bé, s’ha de regular, d’acord. Però el problema és una qüestió cultural. La gent és com és, en aquest país la gent mai tenim prou hores al dia, troba normal anar a comprar a les vuit del vespre, sortim a sopar a les deu, i començar la gresca a la una de la matinada.

I per què? Crec perquè hi ha uns horaris dels que els que ens manen en parlen poc, l’horari laboral. Tant mirar a Europa i en això anem per lliure. Allà la gent acaba la jornada laboral a una hora raonable. Sí, d’acord, el clima és diferent, però cal treballar fins les 8, les 9 o les 10 del vespre? És clar, després ens cal les nits per fer vida social i els festius per anar a comprar. Arribem esgotats a la feina, rendim poc i… acabem a les 8, les 9 o les 10 del vespre.

Per no parlar dels horaris dels programes de la televisió, un descontrol! Programes infantils ja en fosca nit, retransmissions esportives a les tantes de la matinada (i els documentals bons quan aquestes acabin) Pregunteu-ho als mestres com els arriben els nens.

Cal començar a aplicar canvis, canvis en els horaris laborals, menys hores i més productives que comportaran canvis en els costums. Cal anar cap a uns horaris més compatibles, amb una vida més relaxada i… renoi! Sí que és tard! Ja envio la columna fora de temps! Ja ho deia, és cultural.

Be the first to comment on "137 Cultura horària"

Leave a comment

Your email address will not be published.


*